Col·lecció SAC La rebelión consiste en mirar una rosa hasta pulverizarse los ojos,
d'Ali Arévalo

Mooded Ether
26.11.25 – 04.02.26
Inauguració: 26.11.25, 19h
Centre Cívic Sant Andreu

Comissàrie: Gabriel Luciani
Artistes: Maider Aldasoro, Pedro Bella, Elsa Casanova Sampé, Pepe Reyes Caballero

El pròxim 26 de novembre a les 19h Sant Andreu Contemporani inaugura Mooded Ether , una exposició comissariada per Gabriel Luciani.

Mooded Ether és un diàleg atmosfèric escenificat per quatre artistes: Maider Aldasoro (Mèxic, 1992), Pedro Bella (Calahorra, 1996), Elsa Casanova Sampé (Barcelona, 1994) i Pepe Reyes Caballero (Cadis, 1996). Es pot entendre com un experiment alquímic.

Quatre artistes dels noranta exploren allò desconegut, un futur incert i el desig a l’edat actual. Regnen fenòmens com la violència, la fantasmagoria, els probables cossos, la hibridització, les tensions entre coses que no es volen fusionar i coses que sí, objectes que parlen, la mal·leabilitat matèrica i el camuflatge.

Amb clarividència astuta, les quatre autores es mouen per sensacions eròtiques, aproximacions afectives, pressentiments celestials, rampells solemnes que assenyalen prioritzar l’atmosfera i el procés abans de l’elaboració d’un discurs especulatiu.

Que els discursos floreixin després —emetre i traspuar primer, pensar més tard.

Sant Andreu Contemporani presenta 𝒕𝒐𝒕 𝒑𝒐𝒅𝒓𝒊𝒂 𝒔𝒆𝒓 𝒅𝒊𝒇𝒆𝒓𝒆𝒏𝒕, projecte guanyador en la modalitat de mediació de la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2025, a càrrec d’Iris Verge i Miquel Hernàndez. Tots dos treballaran amb diferents agents i col·lectius del Districte de Sant Andreu, directament afectats per la greu crisi de l’habitatge que travessa el barri.

A través d’aquest procés, es desplegarà un programa d’activitats que busca generar diàlegs i espais de reflexió sobre la construcció política i econòmica que ens ha conduït a aquesta crisi. La proposta parteix d’una mirada crítica als discursos que sovint s’articulen al voltant de les suposades ‘solucions’ al problema de l’habitatge. En última instància, la recerca es materialitzarà en un dispositiu capaç d’activar l’espai públic.

En 𝒕𝒐𝒕 𝒑𝒐𝒅𝒓𝒊𝒂 𝒔𝒆𝒓 𝒅𝒊𝒇𝒆𝒓𝒆𝒏𝒕, el propi context social i polític en què vivim esdevé un motor creatiu, posant la mediació radical al centre per trencar la ‘quarta paret’ de la institució cultural, en un context de postartivisme.